En els noms d'accidents geogràfics, generalment es tradueix la part genèrica del topònim: riu, mar, serralada, platja, pic, etc. Pel que fa al nom propi, es tradueix només si hi ha tradició. Per exemple:
el mar Cantàbric
el canal de la Mànega
les muntanyes Cambrianes
el riu Tàmesi
Però: la [...]
, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.